Sobre mí..



Vaig néixer a redòs de l'Empordà. Asserenada per l'efecte apaivagant de la plana jacent, i entramuntanada alhora per les ventades persistents que dominen aquesta terra.

D'aquesta manera intento, doncs, exterioritzar i donar forma a les sensacions que em produeix aquest màgic indret des d'un petit racó de l'abrupta i encisadora costa llançanenca.









sábado, 13 de febrero de 2010

TRADICIONS, enregistrat en CD i recitat per Núria Feliu

El vespre que vaig rebre la trucada del meu estimat amic Jordí Paulí per encarregar-me un text pel seu disc poc imaginava la sorpresa que m'esperava. Jordi, amb qui compartim una especial amistat tan amb ell com amb la seva família, em va explicar el què necessitava: un text que resaltés l'importància de les costums i tradicions catalanes en tot el seu àmbit -per posar la cirereta al seu àlbum, tot ell composat pels mateixos membres del grup i grans compositors de la terra- El culminaria doncs, com indica el seu títol, amb una al·lenada d'"Aire fresc", la tònica que ha perseguit tot aquest treball discogràfic. Podeu tenir més informació si cliqueu aquest enllaç del article que a elaborar el Diari de Girona a proòsit de l'estrena del disc :http://www.diaridegirona.cat/cultura/2009/07/24/jordi-pauli-porta--tenora-nous-camins----------cd-aire-fresc/345879.html

L'obra "Tradicions" seria composada per ell mateix i hi haurien dues col·laboracions: la primera d'Adrià Grandia amb l'interpretació de la seva viola de roda, un instrument curiós i emblemàtic. La segona col.laboració seria a càrrec de la coneguda Núria Feliu, que recitaria el text. Personalment no coneixia la seva faceta de rapsode i val a dir que el resultat fou una sorpresa molt agradable. No podia ser recitat amb més passió. Gràcies Núria.


Tradicions

Si és veritat que cada foc encén un somni
jo amb cada flama voldria somiar.
El caliu: seria la gent que m'envolta.
les brases: les danses que ballen
i la música del poble que escolten.
I la seva llenya: tot allò que es fa i es desfà.
Amb aquest somni enllumenaria la nostra història,
i així copsaria aquest instant perquè esdevingués infinit.

Aquesta és la força que ens ha de moure
perquè no arribi el silenci, i amb ell la nit.
Encenem ara la flama i atiem el foc de l'esforç.
No deixem que es perdi entre les cendres de la memòria.
Agafem-nos les mans seguint el camí de la riba,
travessarem el llindar que separa el passat del present
i els unirem fortament.
Només amb els nostres somnis podran llambrejar les guspires
que faran mantenir vives i per sempre les nostres... tradicions.

No hay comentarios:

Publicar un comentario