Poema CAMPS, enregistrat en CD i recitat per Núria Feliu

Aquest és un poema que tinc gran estima, ja que pretèn fer un retrat de la meva terra, l'Empordà, on s'hi barregen amb perfecta harmonia el mar, la muntanya i, sobretot, la plana empordanesa. Camps ha passat per varis estadis: essent poema, cançó per a clarinet i piano, lletra de cançó... Però el temps ha definit el seu estadi idoni: poema musicat i recitat.

Tres grans artistes han ajudat a conformar-lo:

• Santi Escura, que va composar una obra mediterrània preciosa.
• Jordí Paulí, que va interpretar magníficament la melodia.
• Núria Feliu, que va recitar el poema des del cor.

A tots ells els vull donar les gràcies per oferir a Camps l'oportunitat de poder excel·lir els meus sentits al escoltar-lo interpretat i recitat de manera tan majestuosa.

Camps

Camps, catifes del més bell i pur matís
bressolen l'ombra de les muntanyes
que envolten silencioses els records
amagats amb la força colpejant del vent.

Els pins i les alzines s'abandonen
a mercé de les ventades.
El sol amoroseix la flor glaçada
i la gebra s'obre el pas lliscant
per brotons de romaní.
I quan les roselles van eixint
emmig de l'auri espigam
escampen subtils pinzellades.

Camps, petits miralls de cel que a terra cauen
i defalleixen a l'horitzó fins
arribar al fil de mar que l'embolcalla
rera d'una cortina blava

No fem que mar abraçi
els camps que van tenyint l'àlgida plana
doncs tèrbol i punyent és el record
si s'esvaeix la suau flairança
de timó i espígol.
Si cridem la força de l'oreig
diem-li al mar que marxi lluny,
que no envolti l'exímia imatge.

(enregistrat al CD "Aire fresc", amb música de Santi Escura i recitat per Núria Feliu)